EL NOSTRE POBLE

  Les restes del Paleolític, com ara el taller de sílex de la cova del Roquero, les destrals polides del Neolític –Pedres de llamp en la parla de Capafonts–, les pintures rupestres de Rojals, les figures humanes esquemàtiques de les Ferradures, les ceràmiques de l'edat del bronze de la cova del Daniel, i enterraments ibèrics esparsos, confirmarien entre moltes altres un poblament continuat de la vall en èpoques prehistòriques.
  Els primers vestigis històrics serien les restes romanes: monedes, teules, utensilis com ara un molí de gra, molta ceràmica... Tot trobat a la Paret Nova, on hi ha evidències de diverses edificacions que confirmarien la tradició popular que explica amb detalls com el poble antic era a la vora del riu.   Les tombes visigòtiques del mas del Dineral donarien confirmació de la continuïtat del poblament.

  Les primeres mencions escrites pertanyen a l'època de la conquesta de Siurana i al posterior repartiment de terres entre els diferents senyors. Les restes de l'Església Romànica, cal Macià, l'Abadia, cal Vilalta, cal Ponos, la Font Vella..., són els testimonis del naixement del poble dalt del turó.

  L'estructura dels carrers i la distribució del les restes més antigues conformen una trama medieval que es manté poc modificada fins al segle XIX, quan l'augment de població fe
u necessària la construcció de l'Església Nova, les cases del carrer Nou i el barri de La Barceloneta.

Quaderns de Capafonts

 -"Història petita de Capafonts". Al Nº24 de la revista "Quaderns de Capafonts". [Veure]

 -"La història del poble en la tradició oral". Al Nº2 de la revista "Quaderns de Capafonts". [Veure]

 -"El patrimoni natural de Capafonts". Al Nº15 de la revista "Quaderns de Capafonts". [Veure]


La Plaça de l'Església

  La Font i l'Església han marcat el caràcter d'aquest lloc durant tot el segle XX. La font hi portava gent durant les 24 hores del dia i el temple les celebracions més importants. Avui encara es important però ja no tant. La Font va representar el primer signe de modernitat, l'aigua a prop de les cases. Però mentre va ser el lloc de proveïment d'aigua, també fou el centre de trobada més important, més que el cafès, més que l'església. El paper de l'església es prou clar i no fa falta explicitar-lo. Les festes també han tingut a la Plaça un lloc on manifestar-se: sardanes, ballets, àpats de tota mena, castellers, concerts...

[Veure la localització al mapa]

Fotografia: És feta als anys 20, on s'hi poden veure les antigues escales de l'Esglesia.
    ▼ Clicar damunt les fotografies per més informació:
               
L'arbre de la Plaça La Font de la Plaça L'abeurador


L'Església de Santa Maria

  Situada a la Plaça de l'Església és l’edifici més destacat del poble i fou bastida a finals del segle XVIII.
  Aquesta construcció substituí l’antiga església romànica, situada al costat de l’espai conegut com el Cementiri Vell, i de la qual només resten una part de la paret occidental i alguns elements que actualment són inclosos en l’edifici que es va construir al mateix lloc.

Quaderns de Capafonts
Més informació al Nº16 de la revista "Quaderns de Capafonts". [Veure]

[Veure la localització al mapa]

Fotografia: L'Esglesia vista des de el Carrer Ribatell a l'actualitat.
    ▼ Clicar damunt les fotografies per més informació:
             
Església de santa Maria El rellotge del campanar Les campanes Pintura del presbiteri


El Patrimoni históric

  La història de Capafonts ha deixat la seva empremta en forma de diverses obres que tingueren una funcionalitat concreta quan es dugueren a terme. En uns casos es tractava de llocs dedicats al culte; en altres, a les comunicacions amb l'exterior; a la pròpia subsistència –com és el cas dels molins o del forn de pa–; o, simplement, residència de persones significades en la vida del poble.

Quaderns de Capafonts
Més informació al Nº15 de la revista "Quaderns de Capafonts". [Veure]

[Veure la localització al mapa]

Fotografia: El forn de la vila.
    ▼ Clicar damunt les fotografies per més informació:
           
El Forn de la vila Els Rentadors Cal Macià El cementiri nou El cementiri vell
                 
Escoles Cinema


Les Eres

  A Capafonts hi havia les següents eres de batre: al poble i dalt de les Eres, la del Llarg, la del Batistó, la del Balanyà i la del Cerdà; a les Eretes, la de l’Anton Cerdà i la del Pobaia; escampades pel poble, la del Nan, la del Besora, la del Ros, la del Mano, la del Rector, la del Pocurull i la del Vilalta; ja fora del poble hi havia la de Cal Ros al camí del Bec de la Gallina, la del Quico a l’Argela, i també les del Mas del Dineral, del Mas de Fortet i del Mas del Pere Mateu. Segurament n’hi havia alguna més que s’ha perdut en el record perquè es va deixar d’utilitzar.

Quaderns de Capafonts
Més informació al Nº18 de la revista "Quaderns de Capafonts". [Veure]

[Veure la localització al mapa]

Fotografia: És feta als anys 60 al tros de l'Era.
    ▼ Clicar damunt les fotografies per més informació:
             
Era del Pobaia Eres del Calvari Era del Rector Era del Ros  


Els Perxos

  Molts pobles i viles de Catalunya es vanaglorien de tenir en el seu municipi algun carrer o plaça porxada. No és el cas de Capafonts avui, perquè de la plaça medieval -la plaça Vella- en queden només algunes restes.
  La paraula perxo a Capafonts és utilitzada molt freqüentment com a variant local de porxo. Nosaltres farem servir aquesta forma pròpia del parlar del poble que li dóna el significat de: porxada oberta adossada a la façana d'un edifici. Molts ja no ho recordem, però temps enrere podíem comptar un total de cinc perxos. A hores d'ara, desgraciadament, dos d'ells ja han desaparegut.

Quaderns de Capafonts
Més informació al Nº3 de la revista "Quaderns de Capafonts". [Veure]

[Veure la localització al mapa]

Fotografia: És feta l'any 1967 al Perxo de Cal Ferrer.
    ▼ Clicar damunt les fotografies per més informació:
             
El Perxo El Perxo de Cal Ferrer El Perxo de Cal Gravat El Perxo de Cal Pere Ros


Els Carrers

  Antigament només alguns carrers tenien nóm i la gent es referia als espais com a barris; per exemple, les Eretes, la Placeta o el Calvari, que no eren carrers sinó espais. L'any 1929 l'alcalde Joaquimet va oficialitzar el nom dels carrers i en va posar als que no en tenien. Aixi, en aquesta secció farém un repàs als carrers més importants del nostre poble.

Quaderns de Capafonts
Més informació al Nº6 i Nº7 de la revista "Quaderns de Capafonts". [Veure]

[Veure la localització al mapa]

Fotografia: Cal Màcia a principis dels anys 60.
    ▼ Clicar damunt les fotografies per més informació:
           
La Barceloneta Carrer de les Fonts Carrer Major Carrer Calvari Carrer l'Abadia
                 
Carrer Ribatell Carrer Nou


SITUACIÓ AL MAPA
La Plaça de l'Església   L'Església de Santa Maria   Les edificacions   Les Eres   Els Perxos   Els Carrers
1 L'arbre de la Plaça 10 L'Església 21 El Forn de la vila 31 Eres del Calvari 41 El Perxo 51 La Barceloneta
2 La Font de la Plaça El rellotge del campanar 22 Els rentadors 32 Era del Pobaia 42 Perxo de Cal Ferrer 52 Carrer de les Fonts
3 L'Abeurador Les campanes 23 Cal Macià 33 Era del Rector 43 Perxo de Cal Gravat 53 Carrer Major
  Pintura del presbiteri 24 El cementiri vell 34 Era del Ros 44 Perxo de Cal Pere Ros 54 Carrer Calvari
  25 El cementiri nou 55 Carrer Abadia
26 Escoles 56 Carrer Ribatell
57 Carrer Nou

    ▼ Clicar damunt les icones per més informació:
Era del RosCarrer NouCementiri nouL'Era del Pobaiaesglesia rentadors ribatell La font vella L'arbre de la Plaça forn Carrer Calvari Carrer Major Carrer de les Fonts La Barceloneta Perxo de Cal Ferrer Perxo de Cal Pere Ros Perxo de Cal Gravat Escoles El Perxo calvari calmacia Cementiri vell L'abeurador L'Era del Rector Carrer Abadia