Santa Maria de Capafonts
La pintura mural està feta al fresc. La humitat és un perill per a la pintura mural en què el pigment es posa directament sobre la paret, sigui quina sigui la tècnica emprada. A Capafonts el problema es va intentar solucionar, fent un mur de maons foradats, separat de la paret de l'absis. Dos orificis a la part baixa i una separació del mur en l'arc superior possibiliten el pas de l'aire per darrera de la paret per evitar, en allò que es pugui, la humitat. Malgrat aquesta prevenció, la humitat que ha anat pujant per les parets laterals també ha afectat el costat de la pintura , malmetent-ne algun tros.
L'espai està organitzat en tres seccions: la glòria, sis àngels al voltant de la Verge i la part inferior amb la representació de tres sants de devoció local.
Primera secció: El centre l’ocupa la representació de la Santíssima Trinitat i, els costats, santes i àngels músics. La Trinitat està posada dintre de ritmes circulars –les aurèoles, el mantell del Pare Etern, els àngels al voltant del Fill, i el mateix cos de Jesús. Les figures dels costats omplen els espais amb un ritme vertical, mentre que els núvols, prims i allargats, marquen la dimensió horitzontal. Des del punt de l’equilibri de masses, potser el costat dret queda descompensat per l’impacte visual de la figura de Jesús –costat esquerra– i sobretot pel mantell voleiant de color marró intens. Potser un degradat hauria afavorit la composició.
Segona secció: La part central la constitueixen sis àngels al voltant de la Verge Maria. Els dos superiors, volant, sostenen una corona de dotze estrelles, fent referència a la visió de l’Apocalipsi –Ap. 12,1–, els dos centrals, amb un genoll a terra, estan en actitud de pregària, i els dos inferiors, dempeus, porten a les mans un lliri –costat esquerre– o una rama de llorer –costat dret–. Entre els àngels hi ha unes línies de separació que, a més de limitar el treball de dies diferents, sobretot visualitzen una força expansiva originada en el cap de la Mare de Déu. Els quatre àngels superiors estan col·locats formant dues diagonals que, amb la línia horitzontal que els separa del inferiors, dibuixen un triangle. Si considerem els sis caps potenciats per les respectives aurèoles, podem veure que formen part d’una figura ovalada irregular, inflada en la part superior.
Tercera secció: Està reservada per a representar el món terrenal, encara que els personatges escollits, de fet ja són a la glòria. El costat esquerre està dedicat a Sant Isidre, patró dels pagesos. A la seva mà esquerra, porta unes espigues i uns fruits -fent referència al costum de les parròquies de pagès de posar, cada any, en el braç que les representacions escultòriques posaven sobre el pit, unes espigues de la nova collita; a la mà dreta, seguint la mateixa iconografia popular, porta la rella. De la terra ferida per la rella en surt una font d’aigua, fent referència al miracle atribuït a Sant Isidre de fer sorgir una font davant del seu amo Joan de Vargas. En la iconografia clàssica, el Sant, per obrir la font, toca la terra amb una fanga i no amb la rella. Darrere Sant Isidre, un àngel llaura la terra amb un parell (?) de bous, segons diu la llegenda. Al costat dret, assegut i amb simbolisme de pelegrí, Sant Roc mostra la nafra de la cuixa mentre el gos li porta el pa. Aquest sant, advocat contra les pestes, és venerat en moltes parròquies rurals. Dret, al seu costat, Sant Antoni de Pàdua rep el Nen Jesús que li ofereix el lliri blanc i l’acarona. Advocat contra l’esterilitat matrimonial, i invocat per trobar els objectes perduts, gaudeix de gran estima entre els fidels.
[Veure]
Vista general
Primera secció
Segona secció
Tercera secció
Fotografies: Diego López Bonillo
-El rellotge del campanar
-Les campanes
-Pintura del presbiteri
[Tornar a l'Índex]