Capafonts 21 d'Octubre de 1956
Disposem de poca documentació sobre la historia de l'ermita de Barrulles. De fet no sabem quan fou abandonada pel darrer ermità; trobem referències escrites que parlen de personatges que ho foren però tenim poca informació. Després de la desamortització degué passar a mans privades i en el moment de la seva restauració era propietat de cal Garriga quan ja el sostre mig enrunat encara servia per donar sopluig a la mula i al estris que hi guardaven. Jo recordo haver-hi deixat la nostra mula un dia que plegaven castanyes a la plantada de casa que es a tocar del l'ermita. La imatge de les runes, amb part de la volta del sostre que encara aguantava, les parets altes, i la vegetació que ho havia envaït tot encara mes ben present.
La revista Quaderns de Capafonts, núm. 5, va publicar un article per commemorar els cinquanta anys de la restauració, centrat en la figura del seu artífex el senyor Anton Novell que abans de penjar el hàbits fou capellà de Capafonts. La restauració esdevingué una gran festa popular amb assistència d'autoritats eclesiàstiques i civils.
Els actes començaren a l'església del poble i culminaren amb l'entronització a l'ermita de la antiga imatge, ja restaurada, que havia estat molts anys abandonada en un racó del Museu Diocesà de Tarragona. Aquesta talla gòtica en alabastre, era venerada a l'església del poble fins abans de la Guerra Civil quan algú la portar al Museu Diocesà per salvar-la de la seva destrucció. Passats una anys de la seva entronització a l'ermita, i per por a que fos robada, fou substituïda per una altra de terra cuita feta per una ermitana del Montsant, i ara es torna a venerar al seu altar a l'església del poble.
Mossèn Novell fou el responsable de la restauració de l'ermita i l'organitzador de la festa. i va engrescar els seus compatriotes de Vallmoll a participar en la festa. Vingueren molts fidels del baix camp i com no podia ser d'altra manera tota la gent del poble que ja havia emigrat a les ciutats; cal recordar-ho perquè sense ells, la festa no hauria estat tan lluïda.
Als epígrafs de les imatges hi ha la informació detallada de les autoritats assistents i de tots els actes que tan bon record deixaren als capafontins.
Des d'aquell dia, a l'ermita, hi anàvem els del poble cada dilluns de Pasqua a menjar la mona; en tal dia, ja no es va tornar a pujar a l'Abellera tal com era costum; els fidels capafontins ja teníem la nostra Mare de Deu. Poc després es va traslladar la celebració a la segona Pasqua per motius meteorològics; per Setmana Santa i Pasqua fa fred i el temps es més plujós.
Immediatament desprès de la restauració, i durant molts anys, es van fer al lloc de l'ermita uns campaments d'estiu amb nens del baix camp, bàsicament de Reus, que gaudiren d'un gran èxit i que portaren alguns d'aquells nens quan foren més grans, a escollir Capafonts per fer-s'hi la segona residencia. Avui no es poden fer aquests campaments amb tendes, fan falta construccions preparades, condició que compleix el Mas de Fortet que des de fa molts anys rep nens de Barcelona, de l'escola Garbí, i de molts altres llocs.
[Veure]
Arc de rebuda a les autoritats a l'Era del Rector
El cardenal Arriba i Castro visita l'abadia
El cardenal arriba a l'església acompanyat pels membres del consistori capafontí
L'església plena de fidels seguint l'acte a l'interior del temple
La imatge arriba a l'ermita a mans dels fidels del poble
La gent sortint de l'ermita una vegada acabats els actes
-Festa de la restauració de l'Ermita de Barrulles
-El llamp al campanar
-Inauguració de la llum l'any 1953
[Tornar a l'Índex]