Tenim quatre fotos de la nevada mes gran que es recorda, la del 1944. Es un miracle que tinguem aquestes fotos, primer perquè les maquines fotogràfiques eren objectes poc corrents i també pel fet de que el Victorino de cal Gravat, el seu autor, les tenia guardades dins una capsa mig oblidada i les recuperés quan li vam demanar els originals d'altres fotos que havia fet a gent del poble. Aquesta nevada, a part de la mes abundosa, també es important pels danys i les situacions extremes que va provocar.
Les imatges mostren una quantitat de neu extraordinària sobre tot a les muntanyes més llunyanes i per tant més altes, el bosc i els arbres estan pràcticament desapareguts. Saber el gruix de la neu es fa difícil, la gent parlava d'un metre*, però de fet aquest gruix era molt variable perquè el vent va transportar grans quantitats de neu que s'acumularen a certs indrets i va en buidar d'altres que quedaren escombrats, va fer moltes congestes. El gruix que hi havia als carrers era el més fiable perquè quedaren protegits del vent més fort. Entre ca la Marcelina, ca l'Enric, i l'era del Pocurull, hi havia una superfície de neu, quasi plana que colgava les dues taulades i reomplia tot l'espai d'entremig. Les dues famílies quan es van despertar i obriren la porta veieren un mur de neu. Per l'altra banda pogueren comprovar que la nevada era molt important. Van trucar a les parets mitjaneres i es comunicaren parlant i decidiren obrir un petit túnel per comunicar les dues portes i pogueren passar d'una casa a l'altra. Cal Tomás Pocurull també tenien la porta colgada, però es podien comunicar amb la gent del poble per la finestra. El Pep Fortet el Joan llarg i algun altre jove, van posar unes fustes sobre la neu i arribaren fins a sobre la teulada de cal Enric, apartaren la neu i pogueren parlar amb la família per la teulada. Passats uns dies quedaren comunicats amb els carrers del poble. Es un exemple entre molts altres ja que de fet ningú va poder sortir de casa directament, tots van fer unes rases, uns caminets, que sortien de les portes i anaven pel mig del carrer; es va improvisar una xarxa de comunicació estreta però suficient per que tothom quedés comunicat. Mirant per la finestra es podien veure uns caps de persona que anaven d'un lloc a l'altra. Dues de les fotos mostren persones treballant davant de Cal Gravat obrin aquest caminet.
*Segons un estudi publicat l'any 2014 al meteo.cat, els gruixos de neu van rondar els 135cm a Arbolí, la Febró i Cornudella. Així que no es gens exegerat pensar que a Capafonts els gruixos van ser semblants. [Més informació]
El poble va quedar incomunicat. La gent s'ajudaven els uns al altres; a cal Quirmo no tenien quasi res per menjar i els veïns els van socórrer. No arribava el correu i el cotxe de l'ínia va quedar bloquejat a Prades. Donar menjar i beure a les cabres i als bens que hi havia als corrals va ser una tasca impossible, de fet les besties pesaren gana i set; als bens quan es va acabar el farratge de les golfes, se'ls va alimentar amb rames d'alzina.
Podrien donar acabat el relat del la situació si no fos que neu era molta i no es fonia, pesaven els dies i continuava la incomunicació. A cal Gravat proposaren que els homes ajudessin a treure la neu de la carretera i tots els que pogueren s'hi van apuntar. Sortien amb el camió ple i anaven avançant, pam a pam, metre a metre i quan feia dinou dies de la nevada, arribaren a Mont –ral. Al vintè dia el cotxe de línea va baixar fins a l'Alcover desprès de unes quantes hores de viatge lent i fatigós. La Llúcia del bar Sport fou la única anima que a l'arriba del d'òmnibus va plorar alleugerida al saber que els seus clients de la muntanya estaven sans i estalvis. Si penseu que hi va haver algun neguit al Govern Civil, a algun estament oficial, que alguna autoritat va dir algun mot de consol, que algú va enviar un ardit excursionista per saber que passava, us equivocareu. Capafonts, Mont-ral, Farena,.. i eren punts al mapa i només es tenien presents a l'hora de passar a cobrar la contribució. Queda dit.
Passats dos anys aproximadament hi hagué una altra nevada molt forta, però la neu durà poc i poca cosa se'n podría explicar.
| La nevada a l'era del Rector. En primer terme el Baptista Gravat amb pantalons curts, obligatoris per un nen encara que fes fred, però ben abrigat amb mitges, jersei i bufanda. Darrere seu el Tomás de cal Pere Tomás i, al fons, les muntanyes de la part de les Aragoneses completament blanques amb els arbres mig colgats que amb prou feines es veuen. |
| Parapetats darrere una congesta de neu veiem el Salvador Pocurull, el Tomás Batistó, potser la novia del Victorino Gravat i el Victorino l'autor del reportatge. En segon pla la paret de l'hort de cal Blaió i la casa i el garatge del llavors estadà, el Pere Balanyà. La teulada es un bon lloc per veure el gruix de la neu. |
| En aquesta fotografia, davant de cal Gravat, es pot veure com la neu superava sobradament el metre d'alçada. |
| Al mateix lloc també es veuen un parell de vilatans que estan obrint la rasa al carrer Nou, ple de neu, per enllaçar-lo amb la Plaça. |
Durant dècades les nevades foren mes aviat modestes, tant que a manera d'exemple, hem posat unes fotos del Nadal del 1962, amb una enfarinada de no res a Capafonts, mentre a Barcelona hi havia la nevada mes gran i improbable de la tota la historia de les nevades.
El poble, amb el camí del Ribatell a primer pla. |
| L'Abadia mostrant les teulades amb molt poca neu. |
Fotografies: Jordi Fort Besora
| L'església amb els Montllats a fons. |
Investigant una mica només hem trobat tres nevades més o menys importants entre la del 1944 i la del 2010.
13 de gener del 1980:
Una gran nevada que sobretot va afectar el sud del nostre país, deixant gruixos de neu de més d'un metre en algunes zones de la Comunitat Valenciana. A Capafonts, tal com es pot veure a les fotografies, els gruixos van ser importants.
6 de gener del 1985:
Sense saber del cert quins gruixos ens va deixar aquesta nevada del dia de Reis. Sí que sabem que es van acumular fins a 10 cm a Reus i Cambrils. I que deixant a banda la nevada, va ser la segona onada de fred més important de tot el segle XX a Catalunya, deixant una temperatura mínima de -7,6 °C a l'aeroport de Reus o els -6 °C a la ciutat de Tarragona. A Capafonts, sense tenir les dades oficials, les temperatures segurament van rondar els -12 °C. Molts tarongers i oliveres varen morir per l'intens fred assolint-se temperatures inferiors als -20 °C en zones de la Catalunya Central, les Terres de Ponent i el Pirineu.
14 de desembre del 2001:
La primera nevada d'aquest nou segle ens va deixar gruixos de fins a 28 cm a Capafonts.
A Catalunya i va haver altres nevades molt importants. La gran nevada del 1947, la del gener del 1986 o la del març del 1993. Però cap va deixar gruixos de més de 25 cm a Capafonts. Curiosament no tenim cap rastre de nevades importants durant les dècades dels anys 60 i 70 a Capafonts.
| L'era del Pobaia plena de neu durant la nevada del 1980. |
| Els avellaners coberts de neu l'any 1980. |
| La Plaça de l'Esglesia durant la nevada del 1986. |
Fotografies: Albert Balanyà
| Una altra fotografia feta l'any 1986 on hi podém veure cal Macià amb la façana coberta de neu per culpa del vent. |
Aquesta nevada, la més important del segle fins al moment, ens va deixar gruixos de fins a 80cm.
| Aquesta fotografia feta dos dies després de la nevada mostra encara l'espectacular gruix de neu acumulada al carrer Abadia. |
| Aquí podem veure com la terrassa de cal Joan Estanís estava completament plena de neu i feia impossible l'accés des de l'interior de la casa. |
| L'Era del Rector amb un gruix considerable de neu als laterals després de netejar la zona de pas. |
| Panoràmica a pocs metres abans d'arribar al poble per la carretera d'Alcover. |
| Les teulades a primer pla evidencien l'important gruix de neu. |
Fotografies: Albert Balanyà
| Un cotxe completament cobert per la neu al tram final de la Barceloneta. |
Nevada Filomena / 9 de gener del 2021
El temporal "Filomena" ens va portar una nevada de primera categoria a principis del 2021, just onze anys després de l'última gran nevada. Amb gruixos de 60 cm al Tossal de la Baltassana, 52 cm a Prades i aproximadament els 38 cm que es van acumular a Capafonts. Sens dubte gruixos molt poc habituals a les nostres muntanyes i que ens van regalar un paisatge espectacular durant quasi una setmana gràcies a les baixes temperatures dels dies següents.
Desgraciadament aquesta nevada ens va agafar en plena pandèmia de la Covid i la gran majoria de capafontints no la vam poder gaudir en directe. Tot i això, podem afirmar que aquesta va ser la primera gran "nevada 2.0". I els que no estàvem físicament al poble la vam poder gaudir gràcies a les xarxes socials que no van parar de mostrar-nos fotografies i vídeos del moment.
Fantàstica fotografia de la Vall de Capafonts feta des del Picorandan. Fotografia: Mireia Balanyà Fort |
| Vista del poble, amb el Picorandan de fons, feta des de l'Argela. Fotografia: Olga Puebla Vendrell |
| Espectacular fotografia de la vall durant la posta de sol, feta del Mas del Dineral. Fotografia: Ignasi Platas Corts |
La Plana amb el Picorandan a fons.
Fotografies: Olga Puebla Vendrell
Les Tosques molt poc reconeixibles. Ben just es pot distingir la presa.
-La nevada grossa del 1944
-Inauguració de la llum l'any 1953
-El llamp al campanar
-Festa de la restauració de l'Ermita de Barrulles
[Tornar a l'Índex]