Aquesta natura en estat pur fou modificada puntualment entre les darreries dels anys cinquanta i els primers dels seixanta del passat segle amb la construcció de tot un seguit de dics. La funció d’aquestes obres és, d’una banda, controlar la velocitat de l’aigua, per evitar l’erosió de les lleres i l’aprofundiment del curs de l’aigua, mentre per l’altra, fer de dipòsit dels materials que hi circulen. Ben segur que fou la segona la que motivà la construcció d’aquestes obres hidràuliques: en el seu moment es digué que l’objectiu era reduir els sediments que farien cap al futur pantà de la Riba.
L’embassament a la Riba estava projectat per acumular les aigües del Francolí i les del Brugent, que hi arribarien mitjançant un túnel. Precisament per aquells anys, quan es feren els dics, es donava com un fet la posada en marxa de l’obra, atès que a finals del 1954 s’aprovà la sortida del projecte a informació pública. No degué passar aquest tràmit, perquè catorze anys després una notícia de premsa parlava del fet que ja s’havia acabat el projecte: és de suposar que es redactà de nou, però no serví de res, perquè deu anys després des de Tarragona lamentaven que no s’hagués fet i, en conseqüència, no s’hagués solucionat el problema del dèficit d’aigua de la ciutat.
L’afer d’aquest embassament és un tema recurrent, que apareix periòdicament des dels primers intents, allà per les darreries del segle XIX i que molta gent se’l pren amb una certa ironia. Com aquella dita que corre per Capafonts des de fa més d’un segle:
Tres coses hi ha al món
Que mai s’acabaran de fer:
la carretera de Prades
el “pantano” de la Riba
i el campanar d’Alcover
En les dues darreres la saviesa popular tingué raó.
Els dics es troben en punts estratègics: a Terrascona, al paratge de les Tosques, al tram final del barranc d’en Fort, al barranc del Toll, dos a l’Aragonesa, dos al barranc de l'Abellera, un a tocar de la font del Foradet, un altre a la Riera i un sota del Bec de la Gallina. Són permeables, per estar fets amb pedres de mides diverses subjectes amb malla metàl·lica.
| 1 | Dic de l'Aragonesa 1 | 7 | Dic del Bec de la Gallina |
| 2 | Dic de l'Aragonesa 2 | 8 | Dic del Toll |
| 3 | Dic del barranc de l'Abellera 1 | 9 | Dic del barranc del Fort |
| 4 | Dic del barranc de l'Abellera 2 | 10 | Dic de les Tosques |
| 5 | Dic de la font del Foradet | 11 | Dic de Terrascona |
| 6 | Dic de la Riera |
Els aiguats que hi ha hagut en els anys que tenen de vida, i molt especialment el del 1994, han malmès dos d’ells, el de Terrascona i el del barranc d’en Fort. La resta han suportat més o menys bé les escomeses de cabals extraordinaris.
| El dic del barranc de Terrascona l'any 2004. Molt malmès després dels aiguats del 1994. Fotografia: Diego López Bonillo |
| El mateix dic l'any 2007 després d'unes fortes pluges. Fotografia: Diego López Bonillo |
| El dic de la riera just després d'acabar les obres l'any 1975. Fotografia: Jordi Fort Besora |
El mateix dic de la Riera l'any 2024 (En l'actualitat) evidenciant els desperfectes per culpa de les riuades i mostrant com els sediments acumulats durant els anys han fet pujar el nivell del llit fluvial més de quatre metres. |
| El dic del Bec de la Gallina, de dimensions més reduïdes, ha aguantat millor el pas del temps segurament gràcies al fet que només un centenar de metres més amunt hi ha el dic de la Riera. La fotografia és feta l'any 2024 (En l'actualitat). Fotografia: Enric Fort Ferrer |
Entre els que causen més impacte mereix un comentari a part el de les Tosques, per les circumstàncies del lloc. Per fer-lo es destrossà un dels paratges més originals i extraordinaris de la vall, on l’acció de l’aigua amb un contingut de carbonat de calci molt alt ha format masses de pedra tosca de formes i volums diversos. En aquell estret hi havia un saltant recobert parcialment de tosca, un petit gorg o pou a la base, una cova, formes capricioses que havia anat formant l’aigua en recobrir la vegetació, en definitiva, una petita meravella de la naturalesa. Ara, tot allò és ocupat pel dic que, tot val a dir-ho, forma una petita cascada i amb les parets que es van cobrint de roca i vegetació, però l’estructura de formigó sempre serà visible.
En resum, pràcticament les úniques actuacions humanes en un territori caracteritzat pels valors estètics i ecològics extraordinaris, són una nota discordant, amb l’afegitó que la seva utilitat s’ha demostrat que és molt discutible.
| Les Tosques pocs anys abans de la construcció del dic. La fotografia és feta l'any 1967. Fotografia: Jordi Fort Besora |
| El dic de les Tosques l'any 2007. Fotografia: Diego López Bonillo |
| Un dels dos dics de l'aragonesa l'any 2004. Fotografia: Diego López Bonillo |
| L'altre dic de l'Aragonesa. També l'any 2004, mostrant el bon estat de conservació. Fotografia: Diego López Bonillo |
-El "Pantano"
-Pou del Gravat
-Els dics
-Bassa del Barral
-Bassa del Mingo
-Bassa del Maiet
-Bassa antiga del Llarg
-Bassa dels bombers
-Bassa de la Font de la vila
-Bassa del Ponos
[Tornar a l'Índex] [Veure el mapa interactiu]