Dics a la Vall de Capafonts |
||||||||||||||||||||||||
Els barrancs de la vall de Capafonts que s’apleguen en el curs del Brugent formen un paisatge fluvial d’una bellesa salvatge, atapeïts de vegetació de ribera i emmarcats entre parets verticals o de pendents fortíssims. El fons de les valls és estret i sinuós i ocupat per materials de mides diverses, que van des de la sorra fina fins blocs enormes, despenjats de les parets laterals. La majoria són cursos intermitents, amb cabals abundants i de caràcter torrencial quan es produeix alguna llevantada, mentre que en èpoques de manca de pluges, els cabals són minsos o simplement, queden totalment secs. Aquesta natura en estat pur fou modificada puntualment entre les darreries dels anys cinquanta i els primers dels seixanta del passat segle amb la construcció de tot un seguit de dics. La funció d’aquestes obres és, d’una banda, controlar la velocitat de l’aigua, per evitar l’erosió de les lleres i l’aprofundiment del curs de l’aigua, mentre per l’altra, fer de dipòsit dels materials que hi circulen. Ben segur que fou la segona la que motivà la construcció d’aquestes obres hidràuliques: en el seu moment es digué que l’objectiu era reduir els sediments que farien cap al futur pantà de la Riba. L’embassament a la Riba estava projectat per acumular les aigües del Francolí i les del Brugent, que hi arribarien mitjançant un túnel. Precisament per aquells anys, quan es feren els dics, es donava com un fet la posada en marxa de l’obra, atès que a finals del 1954 s’aprovà la sortida del projecte a informació pública. No degué passar aquest tràmit, perquè catorze anys després una notícia de premsa parlava del fet que ja s’havia acabat el projecte: és de suposar que es redactà de nou, però no serví de res, perquè deu anys després des de Tarragona lamentaven que no s’hagués fet i, en conseqüència, no s’hagués solucionat el problema del dèficit d’aigua de la ciutat. L’afer d’aquest embassament és un tema recurrent, que apareix periòdicament des dels primers intents, allà per les darreries del segle XIX i que molta gent se’l pren amb una certa ironia. Com aquella dita que corre per Capafonts des de fa més d’un segle: Tres coses hi ha al món En les dues darreres la saviesa popular tingué raó. |
||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||
L’estat actual varia d’uns als altres perquè els tipus de sediments també són diversos: no són iguals els que baixen dels Motllats, on tot és roca calcària fàcilment erosionable, que els dels costers on predominen les pissarres o els granits que es fragmenten d’altra manera. La majoria són aterrats, els sediments han omplert totalment el vas, amb la qual cosa la circulació de l’aigua és laminar, o sia, amb el curs més ample i poca velocitat, acabant, quan hi ha corrent, en una cascada. En aquesta situació es troben els quatre primers esmentats i el de la Riera. Els altres retenen pocs materials i són pràcticament buits de sediments. Els aiguats que hi ha hagut en els anys que tenen de vida, i molt especialment el del 1994, han malmès dos d’ells, el de Terrascona i el del barranc d’en Fort. La resta han suportat més o menys bé les escomeses de cabals extraordinaris. |
||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||
L’impacte visual sobre l’entorn d’aquestes obres és relativament petit en la majoria i alguns passen pràcticament desapercebuts entre la vegetació exuberant, però en altres, són un element discordant en el paisatge. Entre els que causen més impacte mereix un comentari a part el de les Tosques, per les circumstàncies del lloc. Per fer-lo es destrossà un dels paratges més originals i extraordinaris de la vall, on l’acció de l’aigua amb un contingut de carbonat de calci molt alt ha format masses de pedra tosca de formes i volums diversos. En aquell estret hi havia un saltant recobert parcialment de tosca, un petit gorg o pou a la base, una cova, formes capricioses que havia anat formant l’aigua en recobrir la vegetació, en definitiva, una petita meravella de la naturalesa. Ara, tot allò és ocupat pel dic que, tot val a dir-ho, forma una petita cascada i amb les parets que es van cobrint de roca i vegetació, però l’estructura de formigó sempre serà visible. En resum, pràcticament les úniques actuacions humanes en un territori caracteritzat pels valors estètics i ecològics extraordinaris, són una nota discordant, amb l’afegitó que la seva utilitat s’ha demostrat que és molt discutible. |
||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||
-El "Pantano" -Pou del Gravat -Els dics -Bassa del Barral -Bassa del Mingo -Bassa del Maiet -Bassa antiga del Llarg -Bassa dels bombers -Bassa de la Font de la vila -Bassa del Ponos [Tornar a l'Índex] [Veure el mapa interactiu] |