ÍNDEX
Veure aquest número en format PDF: [Veure]
FOTO DE PORTADA:
Aquesta imatge és copiada del llibre Codex Vigilanus, del segle X, que es troba a la biblioteca del monestir de El Escorial.
Hi veiem una personificació dels vents, dibuixats com a personatges que bufen o treuen els vents de darrere seu i els dirigeixen amb les mans.
En comptes dels vuit vents de la nostra tradició, aquí n'hi ha dotze. El llatí o l'il·lustrador primfilaven més que el català. El nord és situat a l'esquerra, on diu sptrentio (també en deien boreas). Seguint amb la direcció de les agulles del rellotge (i segons el gràfic) trobem aquilo, vulturnus, subsolanus (est), eurus, austri, auster (sud), africus, corus, fabonius (oest), africus i circius.
L'il·lustrador es fa una mica l'embolic, perquè l'africus el trobem en dues posicions; i l'auster també, ja que austri correspon al genitiu de la mateixa paraula.
Els diccionaris tampoc ens ajuden gaire, i no poques vegades assignen direccions diferents als mateixos noms. I és que els vents són uns fenòmens fàcils de confondre perquè no els podem ni veure ni tocar (són ells que ens toquen a nosaltres) i a mñes, a cada indret prenen molts noms diferents. si el català ja té tantes variants, imaginem-nos el llatí, que es parlava a tot l'entorn de la Mediterrània i fou la llengua culta d'Europa fins al segle XVIII!
Director: Amadeu Mateu i Ferro
Disseny web i maquetació: Enric Fort Ferrer
Edita: Associació Cultural Picorandan / C. Calvari, 6 - 43364 Capafonts
E-mail: picorandan@tinet.org
Dipòsit legal: B-44.636-2003ISSN: 1885-7329
La reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol procediment és rigorosament prohibida sense l'autorització escrita de l'editor.La revista Quaderns de Capafonts no es fa responsable de les opinions que contenen els articles publicats.