Gran gerra del neolític
   La recerca arqueològica a la vall de Capafonts és clarament deficitària: a part de les restes puntuals trobades per afeccionats en diferents indrets del terme i no catalogades ni dipositades en cap institució, durant el passat segle diversos investigadors, entre els quals cal esmentar el doctor Salvador Vilaseca, dugueren a terme alguns estudis sistemàtics. Sortiren a la llum la petita necròpoli visigòtica del mas del Dineral, amb onze tombes de les anomenades “de llosa”, així com algunes restes trobades en diferents coves i abrics, entre les quals la gerra de la cova del Daniel, del bronze final, era fins ara l’exemplar més valuós.

   Recentment hem tingut notícia d’una troballa que aporta un altre element al patrimoni arqueològic capafontí. Es tracta d’una peça trobada a la cova del Grèvol que, segons el nostre criteri, és d’una importància extraordinària.

   Aquesta cova es localitza a la part superior del barranc de la Pixera, tributari del Brugent. Les dues boques s’obren a la paret del cingle calcari superior, a 965 metres sobre el nivell del mar, i és a tocar del camí que, des de la vall mena a l’altiplà dels Motllats per la Foradada. És lloc de pas i en els temps històrics ha estat ocupada de forma esporàdica per gent del poble, transeünts, o per gent d’armes en temps de guerra.

   A començaments dels anys setanta un grup pertanyent a la secció de muntanya de l’Associació d’Alumnes i Exalumnes de l’Escola de Mestria Industrial- de Valls a mitjans de la dècada dels 1970. de la que formaven part J. Capellades, S. Burguete i altres, que es dedicaven a la espeleologia i a investigar, entre altres, aquesta cova. Hi trobaren restes de ceràmica tota fragmentada Els fragments van ser lliurats a la Comissió d’Arqueologia que l’ha restaurat i reintegrat. Actualment es troba a Valls, a la secció d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Vallencs i Museu de Valls la qual, una vegada netejada, restaurada i reintegrada, va ser catalogada, pertanyia al període final del Neolític.

   Els arqueòlegs han elaborat la fitxa corresponent, la qual copiem a continuació, amb els aclariments oportuns que ens han fet arribar.

font
   GRAN GERRA AMB MAMELLONS.

FITXA

Autors:  E. Fabra

Nom: Gran gerra amb mamellons
Localització: Comissió d’Arqueologia de l’IEV/ Museu de Valls
Nº inventari: 1.712
Tipologia: Grup verazià
Cronologia: Neolític Final, mitjans III mil·lenni aC.
Procedència: Cova del Grèvol
Mides: Alt total; 70 cm. diàmetre; 48cm.

Observacions: Es tracta d'una gran gerra del neolític final a mitjans del III mil·lenni aC, amb mamellons, detall típic i similar als trobats a França dins les coves de Veraza (Aude) i que, amb menys freqüència i quantitat, també trobem a la meitat meridional de Catalunya donant nom al grup o estil verazià.

És una peça interesant i de considerable grandària, 70 cm d’alt per 48 cm de diàmetre i d’estranya bellesa pels apèndix en forma de mamellons llisos paral·lels disposats en fileres.
La pasta és de color fosc, marronós, gruixuda, amb desgreixant de quars i granític i allisat per la superfície exterior
La forma de la peça és de parets quasi cilíndriques amb lleuger bombament al seu centre, boca gran i base convexa.
Presenta un forat a la part baixa de forma perfecta que creiem que es deu a algun incident modern. Cal tenir en compte que aquesta zona va ser emprada com a amagatalls durant la guerra civil i posteriorment pels maquis, per tant gent armada i algú creu que el forat podria ser a causa de un tret disparat sobre el fragment enterrat. No presenta nanses.
font

Detall  dels mamellons i el forat
   De peces properes similars en trobem a la Cova Josefina d’Escornalbou, a més d’altres arreu de Catalunya. Esmentem la cova de la Roca Roja, la  Cova de Can Maurí i el Canal dels Avellaners a la muntanya de Queralt, al Berguedà; la Cova del Frare a Matadepera; la Cova del Segre a la Baronia de Rialb; la bòbila de Palazón a Sabadell, etc. A totes s’hi feu una exploració acurada per part d’equips d’arqueòlegs, es catalogaren les restes, es feren publicacions i moltes de les peces trobades són dipositades en museus. Hi ha molta bibliografia al respecte. Però que sapiguem cap dels recipients de ceràmica d’aquesta època que s’han trobat fins ara, és tan restaurat ni tan sencer com aquest.

Afegim que aquesta troballa té un significat molt important dins el món de l’arqueologia, atès que permet incorporar Capafonts a la relació de jaciments de l’època veraziana. Significa, també, una confirmació més de la presència de pobladors en aquesta part de la muntanya des d’èpoques molt remotes. S’afegeix a tot un seguit de restes -destrals, fragments de puntes de fletxa, restes de focs, ceràmica, etc.- escampades per la vall, que són testimonis d’una ocupació anterior a l’època històrica.

La cultura de Véraza o Veraziana es una de las cultures materials pròpies, de un grup de pobles prehistòrics que va viure entre el 3500 a. c. y el 2000. a. c., entre el final del neolític y el calcolític a Catalunya, en el departament de Aude, als Pirineus Orientals, en la regió de Languedoc - Rosellón, a la vora del riu Véraza y de la actual ciutat de Véraza (en el departament de Aude).
Alguns de los monuments megalítics de la regió estant vinculats a la cultura veraciana, en particular el dolmen Lo Morrel dos Fados en Pépieux en el Aude. Alguns edificis que daten de la cultura veraciana  van ser desenterrats en 2008 por investigadores del Instituto Nacional francès de investigació arqueològica preventiva (inrap), en la localitat Lo Badarel del poble de Montredon, dintre del territori del municipi de Carcasona.
Diguem, per finalitzar, que aquest petit enclavament que és Capafonts al bell mig de les Muntanyes de Prades, amaga, dins una natura exuberant, molts secrets encara i que pot ser engrescador pels arqueòlegs i estudiosos del tema.

Més informació a www.vallsarqueologic.com.


BIBLIOGRAFIA:

Mn. SERRA VILARÓ (1922): La Cova de can Mauri i els Megàlits del Coll de
l’Oreller. MuseeumArchaeologicumDiocesanum, Solsona.

VILASECA. S. (1973): Reus y su entorno en la prehistòria , 2 vols. Asociación de
EstudiosReusenses. Reus

MARTIN COLLIGA A. (1976): “ El grupo de Veraza en el Bergadà”. Cypsela nº
1,Girona,69-73.

MARTIN COLLIGA A. (1992):“El Neolític Final. La recerca de nous camins. El
Verazià. Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya”. 9è Col· loqui
Internacional d’arqueologia de Puigcerdà (Andorra la Vella 1991), 279-284

VIVES BALMAÑA, E. i MARTIN, A. (1992):“Elements de reflexió sobre el
ritual dels enterraments secundaris del nivell sepulcral verazià de la Cova del
Frare de Sant Llorenç del Munt (Matadepera)”.9è Col·loqui Internacional
d’arqueologia de Puigcerdà (Andorra la Vella 1991), 68-71

MARTIN A. DIAZ J., POU R., MARTÍ M. I BORDAS A. (1996):“Estructuras de
habitat al aire libreveracienses en el Vallés (Barcelona)”,Rubricatum 1, Gavà-
Bellaterra, 447-453.

MIRET, J. I MARTIN, A. (1998):“La industria lítica del jaciment verazià del Coll
(Llinars del Vallés)”, Lauro,15, Granollers, 5-15

MARTIN COLLIGA A. (2011): “El Baix Vallés i zones limítrofes durant la
segona meitat del IV mil· lenni i el III mil· lenni ANE”, Notes nº 26, Mollet del
Vallés, 103-119