PARAULES PRÒPIES DE LA PARLA DELS CAPAFONTINS

Diego López Bonillo / Jordi Fort Besora



El vocabulari tradicional de Capafonts

   En el parlar de la gent de Capafonts trobem paraules que no surten al diccionari o que, si surten en alguns (Fabra, Coromines, Alcover-Moll, Institut d’Estudis Catalans), ho fan amb accepcions que no recullen el sentit que li donem nosaltres i segurament també els pobles del voltant. Molts d’aquests mots, però, ja no son usats a Capafonts i els fem constar per tenir memòria d’allò que ja hem perdut i que fins fa poc era patrimoni de tots nosaltres.

   Altres que surten als diccionaris i son d’us a tot Catalunya també les posem perquè a Capafonts encara les sentim en boca de molta gent mentre que a la resta dels llocs que freqüentem nosaltres, semblen desaparegudes.

   També aquestes les considerem pròpies de la parla dels capafontins.    El treball és un recull d’aquests mots, alguns arcaics i d’altres fruit de la facilitat de la gent del poble per a crear neologismes.

   Altres son castellanismes molt emprats que hem considerat mereixedors de figurar-hi. Aquest es un recull destinat bàsicament a la gent del poble. Les explicacions que acompanyen als mots no son les pròpies d’un diccionari normatiu, sinó les adients per que els nostres conciutadans les reconeguin.



BUSCADOR ALFABÈTIC RÀPID:
A B C D                                            

Aculivar

Tapar per protegir, per escalfar.
Aculivar-se és arraulir-se sota els llençols, o amb qualsevol cosa per escalfar-se.

Diem:
En sortir del toll de les Tosques em vaig aculivar amb la tovallola.

L'Alcover-Moll recull aquest mot com a propi de Montblanc i l'hi dona el mateix sentit.


Aixardegat

Que pateix set. Assedegat.

Diem:
Es va acabar l'aigua del càntir i vaig anar tot el dia aixardegat.

Paraula inclosa en el diccionari Alcover-Moll.


Arbolat

Anar molt de pressa, furient. Que no es pot aturar.

Diem:
Venia tan arbolat carrer Ribatell avall que no el vaig poder aturar.

Paraula inclosa en el diccionari Alcover-Moll.