EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA - "TESTIMONIS DEL NOSTRE PASSAT"
Podeu gaudir d'aquesta exposició als nostres carrers a partir de la primera setmana d'agost del 2023 en un petit recorregut pel nostre poble on podreu viure en directe l'abans i el després de les fotografies.
| -1- L’Església de santa Maria |
| Foto de la família de cal Garriga feta l'any 1925. La nena és la Montserrat que està als peus de la Rosa, la seva mare. La resta de persones són desconegudes. Les figures de les dones del poble són molt interessants perquè van vestides a l'antiga, totes de negre, la faldilla llarga i el mocador de cap. Hi podem veure les escales de l'església tal com eren en aquesta època. El carrer Nou estava empedrat, la Plaça era de terra i s'hi poden veure les fulles dels arbres recentment plantats. Cal Fortet, tenia una vorera de lloses i, davant per davant, una paret i unes roques del pati de cal Macià on s'estava a punt de construir La Societat. |
| -2- Plaça de l’església / La Font Vella |
| Immediatament després de la Guerra Civil, la Font estava quasi completa, només li mancava la canella esquerra, que quasi mai funcionava bé. Les pedres que l'envolten provenien de la Font Vella, que era al Ribet; feia molt poc que les havien posades, junt amb les que van posar al pedrís que està arrecerat a cal Pere Ros i que servia per a deixar-hi les eines que esperaven torn. Hi podem veure la Doloretes, la Juanita Fumada, una desconeguda, l'Elisa de ca la Marcelina, la Domenica Mana, l'Antònia del Cisco Llarg, l'Enriqueta de ca l'Enric, la Genovena del Cisco Quico i la Maria Barberana. Les cànteres i cantis tots porten els taps de càntir, nom que empren els capafontins per a referir-se al Galzeran, planta avui protegida i en perill d'extinció. |
| -3- Carrer Nou / Cal Cutxó |
| A la dècada dels seixanta era un lloc on a l'estiu els homes la feien petar. El telèfon tenia molta requesta i a cal Cutxó ja no hi vivia ningú. Podem veure-hi: el Pere del Salvador Batistó, el Joan del Joan Blaió, el Joan Fortet, el Delfí Ermitanet, el Josep Maria Batistó, el Pep Fortet, un desconegut, el Daniel, un altre desconegut i el Casimiro Ermitanet. |
| -4- Carrer Abadia / Cal Macià |
| Cal Macià, és la casa més antiga i més interessant del poble. Sembla que aquesta façana devia ser la de la casa del castlà Pere que surt citat en un document del 1282. A l'escut hi ha la imatge d'un ocell i s'hi pot llegir Pere Voltor; els carreus de la façana porten marques de picapedrer d'aquesta època, a mitjans del segle XIII, per tant, les dues dades confirmarien la suposició. Aquest personatge devia construir també la Font Vella, perquè els carreus de pedra i les marques de picapedrer són les mateixes. Aquests carreus de la Font avui estan a les escales de l'Església i escampats per la Plaça. El carrer de l'Abadia deu ser el més antic del poble; a un costat, la casa del castlà i a l'altre, l'Abadia. L'empedrat medieval i els pedrissos de les cases estaven intactes l'any 1952 quan es devien fer les fotos. |
| -5- Cementiri vell |
| Aquesta foto dels anys 1932-1933 mostra la porta i la paret del cementiri vell. Feia uns deu anys que estava en desús, però el seu aspecte ja era d'abandó. És interessant veure l'empedrat del carrer i, a la part dreta, el corral del Xano. La noia que ve de la font amb els càntirs és la minyona de cal Rafelet. |
| -6- Les escoles |
| Aquest edifici de Les Escoles es va inaugurar el curs 1951-1952. En aquell moment, la sala superior –que avui és El Grèvol– no tenia ni portes ni finestres, però ben aviat fou sala de cinema i més tard el bar i la sala d'actes del poble. El pati i la planta inferior acollien les dues aules de l'escola i quan caigueren en desús passaren a ser la pista de ball de la festa major i la Virusteca. Aquest és un edifici de tothom, perquè es va construir entre tots, sense cap mena d'ajuda per part d'organismes públics. Si voleu saber-ne més coses, llegiu el número 26 de la nostra revista Quaderns de Capafonts. |
| -7- Camp de futbol del Ribatell |
| Després de la Guerra Civil es va popularitzar molt el futbol. No hi havia poble que no tingués el seu equip i els joves de Capafonts van decidir que també volien tenir el seu. Era l'any 1944 quan aprofitant un terreny erm que hi havia al Ribatell decidiren despedregar-lo i fer-hi un petit camp per jugar a futbol. Aquest espai era molt petit, menys de la meitat del que surt a la foto, i estava situat a la porteria a tocar de la llera del riu. Ràpidament, quedà palès que era massa petit; per ampliar-lo els joves arrendaren una parada d'avellaners de cal Pocurull, i amb l'ajuda de tot el poble es va adequar el Camp de Futbol del Ribatell que es veu a la foto i que va servir per a jugar-hi fins a la construcció del poliesportiu. La petita història d'aquest club la trobareu al número 20 de la nostra revista Quaderns de Capafonts. |
| -8- Els rentadors |
| Es van fer després de l'arribada de la llum. Durant uns pocs anys foren molt concorreguts perquè deslliuraren les dones de baixar fins al riu i les basses per rentar la roba. A la dècada dels seixanta començaren a arribar les rentadores elèctriques i aviat caigueren en desús. De dreta a esquerra: la Malena del Plàcido, la filla de la Domenica Mana, la minyona de cal Rafelet, l'Antònia Pastissera, la Teresa Vellanes, l'Anita Pocurulla, la Maria Toves, la Juanita Fumada i la Clementina del Pere Fortet. |
| -9- Piscina |
| L'hivern del 1979 van començar les obres de la piscina. Fins al moment no n’hi havia hagut mai cap, i els joves del poble es refrescaven a les basses repartides per tot el terme. Encara sense acabar, els capafontins no van dubtar en utilitzar-la per refrescar-se durant les vacances d'estiu tal com mostra aquesta fotografia feta l’agost d’aquell mateix any. El material d'obra, encara present a tota la zona, no va ser obstacle pels veïns que el van emprar per accedir dins la piscina o per jugar a la zona on ara hi ha situada la guingueta. |
| -10- L'Era del Nan |
| El sarau de festa major a l’era del Nan. Passada la Guerra Civil, els balls de la festa major es van fer durant dos o tres anys a l'era del Pocurull, sota d'un envelat; després, a l'era del Besora, primer també sota l'envelat i, més tard, amb l'espai tancat amb canyissos i brosta; finalment, un any al pati de cal Banyà i, la resta, a l'era del Nan. El 1963 va ser l'últim any que el ball es va fer en una era. Podem veure l'encanyissat, sense brosta, i el terra amb un parquet de fusta, un luxe no conegut fins llavors. L'any següent ja es va celebrar al pati de davant Les Escoles mínimament arranjat, espai que avui després de moltes reformes és la sala municipal. |
| EXPOSICIÓ ORGANITZADA PER: | COL·LABORA: | |
| ASSOCIACIÓ CULTURAL PICORANDAN E-mail: picorandan@tinet.org LA VALL DE CAPAFONTS www.valldecapafonts.com |
 |
|